Triar tela per metre és més fàcil quan entens com està teixida. El nom d'un teixit no descriu ni el seu color ni la seva composició: descriu l'estructura amb què es creuen els fils, i aquesta estructura decideix com cau, quant pesa, com es planxa i per a què serveix.
Però el nom només és la primera línia. El que realment compres és a la fitxa tècnica, i una fitxa incompleta hi ha darrere de gairebé tota comanda que arriba i no serveix. Aquesta guia té dues parts: què és cada teixit, i com llegir la fitxa que l'acompanya.
Els tres lligats bàsics
Gairebé tots els teixits parteixen de tres maneres de creuar la trama i l'ordit:
- Tafetà (tela plana): un fil a dalt, un a baix. El més simple i, per estructura, el més resistent. D'aquí surten el popelín i el voile.
- Sarja: els encreuaments es desplacen i formen diagonals visibles. Més flexible i més resistent a l'abrasió, perquè la diagonal reparteix el fregament.
- Setí: els fils floten sobre la superfície abans de creuar-se. Dona brillantor i tacte llis, i a canvi una superfície més sensible al fregament.
Popelín
Tafetà fi i compacte, normalment sanforitzat (preencongit). Superfície llisa, bon cos i aspecte polit que aguanta el planxat.
Per a: camiseria, roba de llit de gamma alta, uniformes. És el teixit dels llençols de 200 fils: a la nostra gamma, popelín de 200 fils amb fil 40/1 en ordit i trama, 100 % cotó pentinat i uns 130 g/m².
Setí
Lligat de flotadors llargs que crea una cara brillant i una altra mat. Cau amb fluïdesa i té tacte sedós.
Per a: estovalles, roba de taula, folradura i peces on importa la caiguda. El setí d'estovalles sol anar amb fil retorçat —el nostre és un 30/2 × 30/2 de 144 fils i uns 230 g/m²— perquè el retorçat compacta el teixit i sosté la caiguda després de centenars de cicles.
Sarja
Es reconeix per les diagonals. És el teixit de treball per excel·lència: resistent, dissimula bé les arrugues i aguanta l'ús dur.
Per a: uniformes, roba laboral, draps de cuina, tapisseria lleugera. Una sarja de treball típica ronda els 195–200 g/m² amb fil retorçat 20/2.
Voile
Tafetà molt lleuger i de baixa densitat, semitransparent i transpirable, amb fil fi —60/1 és habitual—.
Per a: visillos i cortines lleugeres, brusseria, folres d'estiu, peces vaporoses.
Cutí
Teixit dens, de lligat sarja i ratlles teixides, pensat per contenir plomissol i fibres sense que s'escapin. Ronda els 230 g/m².
Per a: fundes de matalàs i de coixí, vànoves, coixins, tapisseria.
Otoman i piqué
L'otoman és un teixit de canalé horitzontal marcat, amb cos i pes; el piqué de rombes dona un relleu diferent amb la mateixa idea: cos sense rigidesa. Tots dos ronden els 230 g/m².
Per a: vànoves i cobrellits, cortinatge pesat, tapisseria decorativa.
La fitxa tècnica, línia per línia
Aquí hi ha la part que decideix si la comanda serveix. Una fitxa completa té set línies, i cadascuna respon a una pregunta diferent.
1. Composició
El mateix lligat es comporta diferent segons la fibra:
- 100 % cotó: transpirable, tacte natural, més arrugues i assecat més lent.
- 50/50 cotó-polièster: resistent, assecat ràpid, molt menys planxat. L'estàndard professional.
- CVC (65/35, 60/40): el cotó continua sent majoria, amb més durabilitat que el cotó pur.
- 65/35 polièster-cotó: a l'inrevés que l'anterior; mana el polièster. És l'habitual en roba de treball i en draps.
La composició no és una preferència de tacte: decideix el procés de rentat. El plec de la Central Provincial de Compres de Huelva ho deixa per escrit per a la seva bugaderia: «El Servei demandat exigeix una garantia de termodesinfecció a alta temperatura per a aquelles peces que siguin de cotó 100%, i en les altres a través de productes clorats per al cas del polièster, i sempre a temperatura mitjana». Si confecciones per a un allotjament, la fibra que triïs determina per quina màquina passarà la peça.
2. El número del fil: 30/1, 40/1, 30/2
És la línia que més es confon amb la densitat. El número del fil indica la seva finor: com més alt, més fi. Un 30/1 és el fil del llençol d'hotel; un 40/1 és més fi i dona el popelín de 200 fils; un 60/1 fa un voile; un 80/1 és més del doble de fi que el 30/1 i dona un setí lleuger i brillant.
La segona xifra és el cap. Un «/1» és fil senzill; un «/2» és fil retorçat, dos caps torçats entre si. Un 30/2 no és «el doble de fi»: és més gruixut i més regular que un 30/1, i per això es fa servir on cal compactar —estovalles, sarja de treball—.
3. La densitat de fils: per centímetre o per polzada
Aquí hi ha l'error de lectura més car. Un número de fils no significa res sense la unitat. Fils per centímetre i fils per polzada no són comparables, i la conversió és directa: una polzada són 2,54 cm, de manera que 20 fils/cm són uns 51 fils per polzada.
Si una fitxa diu «154 fils» sense dir per quina unitat ni si suma ordit i trama, aquesta línia no informa: cal preguntar-ho. Com es compten de debò els 144 i els 200 fils del llit d'hotel, i per què aquest número es pot inflar, ho desenvolupem a la guia de percal i fils.
4. El gramatge
Grams per metre quadrat. És la línia més fàcil de comparar entre dues teles del mateix tipus i la més enganyosa entre tipus diferents: un tafetà de 130 g/m² i un cutí de 230 g/m² no competeixen en res. Compara gramatge dins del mateix lligat i la mateixa composició, o no comparis.
5. L'estabilitat dimensional
La línia que gairebé mai no ve i que més reclamacions evita. S'expressa en percentatge, per separat en ordit i en trama, i indicant com s'ha rentat la mostra. «Sanforitzat» no és una dada: diu que el teixit porta un preencongit, no quant li queda per encongir.
Així hauria de venir. El nostre popelín de 200 fils és teixit sanforitzat i merceritzat, amb una variació dimensional declarada de ±3 % en ordit i en trama, tant a 40 com a 60 °C. Aquest és el format: percentatge, les dues direccions, i la temperatura a la qual rentaràs de debò.
Dues referències externes per situar allò exigible. L'especificació alemanya de qualitat per a roba de llit OS 80-06:2015, recollida en un estudi publicat el 2023 a Scientific Reports, demana ±3 % en ordit i ±3 % en trama després de tres rentats, mesurada segons EN ISO 5077 amb el rentat d'EN ISO 6330 (procediment 9N per a blancs, 6N per a color), juntament amb una resistència mínima de 400 N segons EN ISO 13934-1. I un plec espanyol de roba hospitalària, el de l'Hospital de Poniente, exigeix «estabilitat dimensional 2 % després de 10 rentats», concretat en una altra peça del mateix document com «2% (després de 10 rentats a 80 ºC)».
6. L'acabat
- Sanforitzat: preencongit mecànic. Redueix el que el teixit encongirà després, sense eliminar-ho.
- Merceritzat: tractament del cotó que actua sobre la brillantor, el comportament al tenyit i la resistència. No és un preencongit.
- Antipilling: acabat que evita les boletes per fregament. És l'acabat estàndard del tèxtil que anirà a rentadora industrial.
7. L'amplada
Una amplada més gran redueix la pèrdua de tela en tallar i evita costures d'unió en peces grans. A la pràctica, l'amplada decideix la costura:
- 145–160 cm: confecció de peces, folres, visillos.
- 190 cm: coixineres i peces petites sense retalls.
- 280–300 cm: llençols de sobre i vànoves per a llits de fins a 200 sense costura central.
- 320–330 cm: estovalles de banquet d'una sola peça.
Calcula sempre el metratge amb l'amplada real al davant, no amb l'amplada nominal del catàleg.
Cru, PFD i blanc: i el detall de l'amplada
- Cru: teixit sense blanquejar, amb el seu color natural. Per tenyir o per a acabats rústics.
- PFD (prepared for dyeing): preparat per tenyir, sense apresto ni blanqueig òptic que interfereixi amb el tint.
- Blanc: ja blanquejat i llest per fer servir.
Si has de tenyir, demana cru o PFD; si el projecte acaba en blanc, estalvia't el pas. I comprova l'amplada per a aquell acabat concret, perquè no sempre coincideix: el nostre popelín 50/1 surt en cru de 160 cm i en PFD de 150 cm, i el voile 60/1 en cru de 160 i en PFD de 145. Deu o quinze centímetres decideixen si una peça surt d'un tall o de dos.
Què preguntar quan la fitxa no ho diu
- La densitat de fils és per centímetre o per polzada, i suma ordit i trama?
- Quina variació dimensional declara, en ordit i en trama, i amb quin rentat i quants cicles?
- L'amplada indicada és la útil o inclou vores?
- Aquesta amplada correspon a l'acabat que demanaré?
- El gramatge és del teixit acabat o del cru?
- Porta blanqueig òptic? (Importa si has de tenyir, i si has de reposar d'aquí a un any.)
- Quins acabats porta: sanforitzat, merceritzat, antipilling?
Amb aquestes set respostes pots comparar dues ofertes de debò. Sense elles només compares preus per metre de coses diferents.
La nostra gamma per metre
A tela per metre treballem popelín, setí, sarja, voile, cutí, otoman, piqué i el 144 fils del llit d'hotel, en 100 % cotó i en barreges, amb amplades de 145 a 330 cm i acabats en blanc, cru i PFD. Cada fitxa indica composició, fil, gramatge i amplada per acabat.
Si vols veure abans d'on surt cadascun d'aquests números, el recorregut complet és a com es fabrica el tèxtil d'hostaleria; i si el teixit acabarà en una bugaderia, val la pena llegir com rentar-lo abans de triar la composició.