Què és el percal i com llegir 144 fils, 30/1 i 40/1 a la fitxa tècnica

Técnico textil examinando con un cuentahilos un tejido blanco destinado a sábanas de hostelería.

El percal és un lligament, no un material; els fils es compten per polzada sumant ordit i trama; i una xifra alta sense caps declarats pot ser el mateix llençol comptat dues vegades.

El percal no és una tela de cotó: és una manera de teixir, i és el primer que cal entendre a la fitxa tècnica d'un llençol. Darrere hi ha els números, 144 o 200 fils, 30/1 o 40/1, que no apareixen igual a totes les fitxes i que poden descriure llençols molt diferents. Aquesta guia explica què hi ha darrere de cada dada i què demanar per comparar dos llençols de debò.

El percal és un lligament, no un material

Dos teixits blancs de llençol comparats: percal mat i ferm a l'esquerra, setí més llis i brillant a la dreta.

El diccionari defineix el percal com una tela de cotó, i així es fa servir al carrer. Al sector tèxtil la paraula designa una altra cosa: un teixit dens de lligament tafetà, el més simple que hi ha, en què cada fil de trama passa per sobre d'un fil d'ordit i per sota del següent, alternant. Aquest lligament es pot teixir amb cotó, amb polièster o amb mescla, i per això els catàlegs d'hostaleria ofereixen percal 100 % cotó i percal 50/50.

El lligament explica per què el percal aguanta la rotació. Com que ordit i trama es creuen a cada punt, no queden trams de fil solts a la superfície que s'enganxin o es desgastin. Al setí, en canvi, cada fil flota per sobre de quatre o més abans de creuar-se: brilla i rellisca, però s'enganxa amb més facilitat. El percal és mat, fresc al tacte i tendeix a portar millor el frec i el rentat repetit.

I la popelina? També és tafetà. En l'ús comercial espanyol percal i popelín se solapen, i hi ha proveïdors que anomenen popelín el que altres anomenen percal, amb el mateix lligament i els mateixos fils. Si dubtes, el que mana a la fitxa no és el nom comercial sinó el lligament.

Què compten els 144 i els 200 fils

Als catàlegs d'hostaleria espanyols, «144 hilos» i «200 hilos» són fils per polzada quadrada: els d'ordit, al llarg, més els de trama, a l'ample, en una polzada (2,54 cm) de cada direcció. Però moltes fitxes tècniques donen la densitat per centímetre i per separat, i aquí és on es perd el comprador. La conversió és:

fils declarats = (fils d'ordit per cm + fils de trama per cm) × 2,54

Una fitxa amb 30 fils d'ordit i 27 de trama per centímetre descriu un teixit de 144 fils: (30 + 27) × 2,54 = 144,8. La norma europea d'assaig, UNE-EN 1049-2, compta els fils per centímetre i en cada direcció per separat, així que un informe de laboratori no mostrarà «200»: mostrarà dues xifres per centímetre que hauràs de convertir.

Un avís sobre «40 × 40» i expressions semblants: unes fitxes les fan servir per al títol del fil i d'altres sembla que les facin servir per a la densitat. Són coses diferents i no es poden comparar si no saps quina és. Pregunta. I el mateix amb les notacions tipus «T210» o «TC 210» que apareixen en comandes i factures: són la mateixa xifra de fils —thread count— escrita en abreviatura, 210 fils per polzada quadrada. Si te la donen així, demana que la fitxa la desglossi en ordit i trama.

Per què el 144 sol anar amb 30/1 i el 200 amb 40/1

El número que acompanya els fils en una fitxa seriosa és el títol del fil, normalment en sistema anglès (Ne): com més alt, més fi és el fil. «30/1» significa títol 30 i un cap; «40/2», títol 40 i dos caps retorçats. Als catàlegs d'hostaleria el teixit de 144 fils sol anar amb fil 30/1, i el de 180 o 200 amb fil 40/1: amb un fil més fi hi caben més fils a la mateixa polzada. Per això el 200 es nota més llis i fi, i el 144, més ferm.

La definició habitual de percal demana una densitat d'uns 180 fils o més. Un tafetà de 144 fils es ven sovint com a percal, i és un teixit perfectament vàlid per a hostaleria, però convé saber que queda per sota d'aquesta definició; alguns proveïdors prefereixen donar-li un altre nom. A l'hostaleria espanyola, l'habitual va de 144 a 200 fils.

El número es pot inflar

Un fil de dos caps són dues metxes retorçades que al teixit ocupen el lloc d'un sol fil. Si es compten per separat, la xifra es duplica sense que canviï la tela: un «600 fils» pot ser un teixit de 300 fils de dos caps. A Europa, el Reglament (UE) 1007/2011 regula la composició en fibres, no el nombre de fils, i no hem trobat cap norma espanyola o europea que digui com s'ha de declarar. Si un llençol d'hostaleria anuncia una xifra molt per sobre de 200 sense esmentar els caps, demana la fitxa abans de demanar el preu. El que diu la norma nord-americana de recompte, i quants fils triar segons l'ús, és a la nostra guia sobre el nombre de fils.

Què demanar a la fitxa tècnica

  • Lligament: tafetà (percal o popelín), setí o sarja.
  • Composició: 100 % cotó o mescla, amb els percentatges exactes.
  • Títol del fil i caps en ordit i en trama: 30/1, 40/1, 40/2.
  • Densitat per centímetre en ordit i en trama, i com s'ha calculat la xifra de fils declarada.
  • Gramatge en g/m²: dos teixits amb els mateixos fils poden pesar diferent segons el títol del fil.
  • Canvi dimensional després del rentat, en percentatge, assajat segons ISO 5077 amb els procediments de rentat d'ISO 6330.
  • Formació de boletes (ISO 12945-2) i resistència a la tracció (ISO 13934-1), si el proveïdor té els assajos.
  • Temperatura màxima de rentat, i si admet lleixiu i assecadora.

Si una dada no hi apareix, no vol dir que estigui malament: vol dir que aquella casella no la pots comparar. Pregunta-ho abans que arribi la comanda, no després.

Un exemple de fitxa amb aquestes dades ja publicades: als nostres llençols hi consten composició, fils, títol del fil i gramatge.

Comprova-ho tu amb un comptafils

Comptafils metàl·lic que amplia l'ordit i la trama d'un teixit blanc d'hostaleria.

Un comptafils, una lupa petita amb una finestra d'un centímetre, resol el dubte en un minut. Col·loca la finestra sobre el llençol alineada amb l'orl, compta els fils en un sentit, gira la lupa i compta els de l'altre. Suma, multiplica per 2,54 i tindràs una xifra comparable amb la del catàleg. Si el recompte queda molt per sota del declarat, ja saps què preguntar. Si coincideix i tot i així el llençol es nota diferent, mira el títol del fil i la composició: la diferència és aquí.

En resum

  • El percal és tafetà dens: un lligament, no una fibra. Existeix en cotó i en mescla.
  • 144 i 200 són fils per polzada, ordit més trama. Si la fitxa els dóna per centímetre, suma i multiplica per 2,54.
  • El títol del fil explica la diferència entre 144 i 200 millor que qualsevol nom comercial.
  • Una xifra alta sense caps declarats no és un llençol millor: pot ser el mateix llençol comptat dues vegades.