Llogar la llenceria o comprar-la és una d'aquelles decisions que es prenen una vegada i es paguen cada setmana durant anys. Gairebé tot el que es publica a Espanya sobre el tema ho escriuen empreses de lloguer, que expliquen els avantatges de llogar, o venedors de tèxtil, que expliquen els de comprar. Nosaltres venem tèxtil i no el lloguem, així que comencem pel que sol quedar fora: hi ha establiments per als quals llogar és clarament la millor opció. Aquesta guia serveix per saber si el teu és un d'ells.
Primer, separa dues decisions
La pregunta sol arribar barrejada amb una altra: qui renta. Són dues decisions diferents, i en separar-les apareixen tres opcions reals:
- Compres i rentes tu. La roba és teva i la rentes a la teva rentadora o a la teva bugaderia interna.
- Compres i la renten fora. La roba és teva i una bugaderia la recull, la renta i la torna, cobrant per quilo o per peça.
- Llogues. La roba és del servei, que l'entrega neta, s'emporta la bruta, la renta i reposa el que es desgasta.
L'error més habitual és comparar la tercera amb la primera: lloguer amb recollida contra comprar i rentar a casa. Així es comparen dues coses alhora, la propietat de la roba i la feina de rentar-la. Si el que et pesa és rentar, la comparació justa és entre llogar i comprar portant la roba a una bugaderia. Si el que et pesa és pagar l'estoc de cop, entre llogar i comprar rentant tu.
Com es cobra el lloguer
A Espanya conviuen tres formes de cobrar, i no es poden comparar entre si sense passar-les a la mateixa unitat:
- Per peça entregada. Cada llençol, funda o tovallola neta que arriba té el seu preu. És l'habitual als hotels.
- Per persona o per kit i estada. Un paquet de llit i bany per hoste, amb recollida i entrega incloses i, sovint, un mínim de persones per servei. És l'habitual als apartaments.
- Per quota mensual per llit o per bany, amb la reposició per desgast inclosa.
Gairebé sempre hi ha a més un mínim per servei o per recollida, i de vegades el transport apareix com una línia a part. Abans de comparar, converteix qualsevol oferta en cost per canvi complet d'un llit o d'un apartament, amb l'IVA en la mateixa base i els mínims repartits entre els canvis que de debò demanaràs.
El compte que decideix
Amb les dues opcions en cost per canvi, la decisió es redueix a una comparació. Anomenem:
- A: el que et costa un canvi complet llogat, amb tot inclòs.
- L: el que et costa rentar un canvi complet de la teva pròpia roba, amb el mateix servei de recollida o amb la teva rentadora, comptant aigua, energia, detergent, màquina i hores.
- C: els canvis que fas en un any.
- S: el que costa comprar tot l'estoc que necessites, amb els jocs en rotació i la reserva.
- R: el que reposes cada any per pèrdues, cremades i taques que no surten, a més del desgast normal.
Comprar et costa cada any, si fa no fa, S ÷ anys que dura l'estoc + R + C × L. Llogar et costa C × A. El lloguer surt millor quan:
C × (A − L) < S ÷ anys que dura l'estoc + R
Dit amb paraules: el que pagues de més a cada canvi per no ser propietari de la roba, multiplicat pels canvis de l'any, ha de ser menor que el que et costa cada any tenir el teu propi estoc. D'aquí en surten tres conclusions que valen sense posar-hi ni un preu:
- Pocs canvis a l'any afavoreixen el lloguer. Si C és baix, la diferència per canvi pesa poc, i l'estoc propi, que s'ha de dimensionar per a l'agost, passa bona part de l'any aturat en un armari.
- Molts canvis a l'any afavoreixen la compra. Amb ocupació alta i estable, la diferència per canvi es multiplica i l'estoc s'amortitza de pressa.
- Una L alta afavoreix el lloguer. Si rentar la teva pròpia roba et surt car, perquè rentes amb hores que no tens o perquè els teus volums són petits i cada recollida paga un mínim, l'avantatge de ser propietari s'esvaeix.
Qui paga el que es perd i s'espatlla
Amb roba pròpia, tot és teu: el desgast, el llençol cremat, la tovallola amb tint de cabell i la que se'n va dins d'una maleta. Ho cobreixes amb la reserva i amb R.
Amb lloguer, el desgast normal l'assumeix el servei, i forma part del que pagues a A. El que no és desgast normal, les peces que no es tornen, les taques que no surten i les cremades, es regula al contracte. I aquí hi ha el punt feble de tot el que s'ha publicat: no hem trobat cap empresa de lloguer de llenceria a Espanya que publiqui aquestes condicions. Totes remeten a pressupost.
El raonable és que el servei respongui del que es perd o s'espatlla al seu circuit, que tu responguis del que desapareix al teu establiment i que el desgast normal no se li cobri a ningú. I no és només sentit comú: és com es redacta quan algú ho posa per escrit. El plec de bugaderia de l'estació de Sierra Nevada ho formula així: «En caso de extravío o deterioro por causas imputables al adjudicatario, éste deberá reponerlas por otras de similares características». El de la Central Provincial de Compres de Huelva imposa el mateix, obligant l'adjudicatari «a la reposición de las prendas deterioradas por causas imputables a él». Copia aquesta clàusula al teu contracte. Si el pressupost no la porta, demana-la abans de comparar preus: una diferència de cèntims per peça se la menja un càrrec per reposició.
Què cal preguntar abans de signar
Com que les condicions no es publiquen, l'única manera de comparar és demanar-les per escrit. Aquesta llista cobreix el que canvia el compte:
- Permanència i preavís. Hi ha serveis per a apartaments que anuncien que no tenen permanència i d'altres que fan descompte a canvi d'un nombre mínim de serveis a l'any amb pagament avançat. Als hotels, pregunta la durada mínima i amb quant temps cal avisar per sortir.
- Final del contracte. Què passa amb les peces que tens al teu magatzem l'últim dia: com es recompten, com es tornen i quant es cobra per cadascuna que falti.
- Pèrdues i danys. Preu de reposició per peça no tornada, tacada o cremada, i qui decideix si una taca és desgast normal.
- Fiança i mínims. Si hi ha dipòsit inicial, mínim per servei o per recollida, o mínim mensual facturable.
- Temporada baixa. Si pots suspendre el servei quan tanques o baixa l'ocupació sense pagar mínims.
- Freqüència i terminis. Dies de recollida i d'entrega, si hi ha servei en cap de setmana i què passa si una entrega no arriba abans d'un check-in.
- Mides i qualitats. Si tenen les teves mides de llit i de coixí, i quin llençol i quina tovallola rebràs. La roba de lloguer és la del catàleg del servei, no necessàriament la que tu triaries.
- Revisió de preus. Cada quant s'actualitza la tarifa i amb quina referència.
Quatre apartaments i un hotel de 40 habitacions no decideixen igual
D'un a cinc apartaments
Aquí el lloguer guanya sovint, i convé dir-ho sense embuts. Les raons són operatives abans que econòmiques. Sense magatzem no hi ha on desar diversos jocs per llit. Dues sortides el mateix dia no caben en una rentadora domèstica ni en una tarda. I si no vius a prop, algú ha de portar i tornar la roba. Un servei que entrega el kit de cada estada i s'emporta el brut resol les tres coses. Si a més la teva ocupació és de temporada, l'estoc propi passa mesos sense fer-se servir.
Comprar guanya quan vius a prop o tens algú que renta, disposes d'espai, rentadora i assecadora suficients, i l'ocupació és estable bona part de l'any. I guanya sempre que vulguis decidir el tacte i l'aspecte del teu llit, perquè amb lloguer tries dins del catàleg del servei.
De deu a trenta apartaments, cases rurals i hostals
És la zona grisa i la que més dubtes porta. Amb aquest volum ja hi ha algú que gestiona, hi ha una mica d'espai i el rentat de roba pròpia es negocia millor que en un apartament sol. Aquí el compte de dalt decideix de debò, i val la pena demanar les dues ofertes a la mateixa bugaderia: algunes publiquen alhora una tarifa per rentar la roba del client i una altra per llogar la seva, i la diferència entre totes dues és exactament A − L.
Un hotel de 40 habitacions
El volum canvia la negociació. Un hotel mou cada setmana prou roba per negociar un preu per quilo que un apartament sol no aconsegueix, i amb L baixa i C alta la compra sol sortir al davant. A més, l'hotel decideix la seva roba: qualitat, mides i color. Demana la tarifa per trams de quilos a l'any, no per comanda: és on apareix la diferència.
El lloguer guanya a l'hotel que tanca a l'hivern, al que no té llenceria ni bugaderia i no en vol tenir, i al que prefereix deixar l'inventari en altres mans: els serveis industrials de lloguer ofereixen precisament això, portar inventari, emmagatzematge i minves amb un cost que puja i baixa amb l'ocupació. També al que obre i no vol immobilitzar caixa el primer any.
L'opció mixta
No cal triar tot o res. Hi ha establiments que lloguen la roba de llit, la més voluminosa de rentar i planxar, i compren les tovalloles; d'altres tenen el seu estoc propi per a tot l'any i lloguen el reforç de temporada alta, que és just quan l'estoc propi es queda curt. Pregunta si el servei admet lloguer per temporades: alguns l'ofereixen.
Impostos: menys diferència de la que sembla
El lloguer és una despesa de l'exercici. La llenceria comprada és immobilitzat, però la taula oficial d'amortització de l'Impost sobre Societats li assigna un coeficient màxim del 25 % anual, i els elements nous de fins a 300 euros per unitat es poden amortitzar lliurement fins a 25.000 euros per exercici. Com que un llençol o una tovallola queden molt lluny d'aquest preu, bona part de la compra de tèxtil es pot deduir el mateix any. L'IVA és el general en les dues opcions, i si la teva activitat no et permet deduir-lo, és un cost en totes dues. Com s'aplica tot això al teu cas, sobretot si tributes per IRPF, t'ho confirma la teva gestoria.
En resum
| Sol convenir llogar si… | Sol convenir comprar si… |
|---|---|
| Fas pocs canvis a l'any o treballes només en temporada | La teva ocupació és alta i estable |
| No tens magatzem ni on rentar | Tens espai i rentes tu o a bon preu |
| No hi ha ningú a prop per portar, tornar i rentar | Tens personal o volum que redueix el cost del rentat |
| No vols immobilitzar diners en estoc | Vols triar qualitat, mides i aspecte |
| Prefereixes que un altre porti inventari i minves | Prefereixes decidir tu què es retira i quan |
En tots dos casos, la mateixa disciplina: passar cada oferta a cost per canvi, demanar per escrit les condicions de pèrdues i de final de contracte, i refer el compte quan canviï la teva ocupació. Si t'inclines per comprar, el càlcul del cost per ús t'ajuda a estimar L i els anys que dura l'estoc.