Una hemorràgia nasal de matinada, un tall, una regla que arriba abans d'hora. La sang al llit és una de les taques més freqüents en un allotjament, i gairebé mai no és un problema dels llençols: els llençols es renten. El problema és el que hi ha a sota. Si la sang ha arribat al matalàs, estàs tractant una peça que no es pot posar a la rentadora, que té escuma o molles a dins i que, molla, triga dies a assecar-se. Aquesta guia és el protocol per a aquest cas, amb les fonts de cada pas, i la part que evita haver-lo d'aplicar.
Primer, el que hi ha sota el llençol
Un matalàs no és una peça de roba. Per fora porta el cotí, el teixit exterior, sovint encoixinat sobre una capa de fibra o d'escuma. A sota hi ha les capes de confort, escuma, làtex o viscoelàstica, i al centre el nucli, de molles o d'escuma. Gairebé tot és porós: un líquid que travessa el cotí es reparteix cap a dins i cap als costats, i el que queda a dins no es pot esbandir.
D'aquí surten les dues regles de tot el que segueix. La primera, que es treballa en superfície, amb el mínim de líquid, perquè cada gota que afegeixes per netejar és una gota més que cal assecar. La segona, que un matalàs humit és pitjor que un matalàs amb una ombra. Les guies del CDC dels Estats Units per al control d'infeccions en centres sanitaris (Guidelines for Environmental Infection Control in Health-Care Facilities, 2003) ho diuen sense embuts: un matalàs mullat «pot ser una font ambiental important de microorganismes». I el fabricant de matalassos Pikolin atribueix les taques de floridura del matalàs a la humitat, al fred a l'habitació i a la manca de circulació d'aire.
Per què aigua freda, i per què no per sempre
La recomanació d'aigua freda per a la sang és universal, i té fonament. L'hemoglobina és una proteïna, i la calor la desnaturalitza: li canvia la forma i la deixa agafada a la fibra. La guia de taques de sang del servei d'extensió de la Universitat de Geòrgia (UGA Cooperative Extension) ho resumeix en dues frases: fes servir sempre aigua freda amb la sang, i tracta-la com més aviat millor, perquè una taca de sang fixada és molt difícil de treure.
El que no vol dir és que l'aigua calenta netegi pitjor en tots els casos. Un estudi publicat el 2020 a PLoS One (Oya i col·laboradors, «Kinetic analysis of hemoglobin detergency») va mesurar quanta hemoglobina s'elimina del cotó a diferents temperatures i va trobar que l'eficàcia del rentat puja amb la temperatura, tot i que a 65 °C millora menys del que caldria esperar, perquè s'acosta la temperatura a la qual la proteïna es desnaturalitza. La lectura pràctica és aquesta: la sang fresca es treu en fred, mentre encara és soluble; un cop fora, el llençol va al seu rentat normal, amb la temperatura de sempre. La calor abans d'hora és el que fixa la taca, no el rentat posterior.
Els llençols i el protector: el fàcil
Posa't guants. La sang d'una altra persona es tracta sempre com a potencialment infecciosa, i la mateixa guia del CDC recomana manipular la roba contaminada amb la mínima agitació possible i ficar-la en una bossa al mateix lloc on es retira. A la pràctica: es doblega cap a dins, sense sacsejar-la, i va en una bossa a part.
- Llençols i fundes: esbandit en fred pel revés, sota l'aixeta, fregant amb una mica de sabó o detergent líquid, com indica la UGA. Si queda ombra, remull en aigua fresca 30 minuts o més, i després uns altres 30 en aigua tèbia amb un prerentat enzimàtic. Després, el seu programa habitual. La mateixa regla que fem servir amb el maquillatge serveix aquí: res d'assecadora fins que la taca hagi desaparegut, perquè el que passa per l'assecadora amb ombra s'hi queda. El protocol complet de pretractament és a la guia de taques de maquillatge als llençols.
- Protector de matalàs: a rentar com més aviat millor, millor amb la taca encara humida. És la instrucció que dona el fabricant Tempur-Pedic a la garantia del seu propi protector: rentar-lo a màquina immediatament després de qualsevol vessament. Segueix l'etiqueta pel que fa a temperatura i assecat. La membrana impermeable és la part delicada del protector, i en els nostres la fitxa és clara: rentat a màquina segons composició i sense lleixiu.
Després, aixeca el protector i mira
És el pas que gairebé ningú no fa i l'únic que diu si hi ha un problema. L'FDA dels Estats Units, a la seva guia sobre fundes de matalàs hospitalari (actualitzada el 2017), demana retirar la funda amb regularitat, revisar-ne la cara interior i buscar al matalàs taques, zones humides o danys, per tots els costats. La raó que dona és concreta: entre el 2011 i el 2016 va rebre més de 700 notificacions de fundes que no van impedir que la sang o els fluids arribessin a l'interior del matalàs; la FDA explica que, amb el temps, les fundes es desgasten i deixen passar els fluids.
Si el matalàs és net i sec, el protector ha fet la seva feina i no cal fer res més. Si hi ha taca, dues conclusions alhora: cal tractar el matalàs avui, i el protector ha fallat. Mira'l a contrallum. Un porus, un tall o una zona de la membrana clivellada el treuen del circuit; l'FDA demana substituir immediatament qualsevol funda amb taques, danys o desgast visibles.
La sang ha arribat al matalàs: el protocol
- Actua el mateix dia. Cada hora que passa, la sang s'asseca al cotí i puja la probabilitat d'una ombra permanent.
- Absorbeix, no freguis. Amb un drap blanc humitejat en aigua freda, a tocs, de fora cap a dins perquè el cercle no s'eixampli. Canvia de cara del drap quan es tenyeixi. Fregar escampa la taca i l'empeny cap a l'escuma.
- Una solució suau, en poca quantitat. Per a entapissats de fibres naturals, la UGA proposa un litre d'aigua fresca amb mitja culleradeta de rentaplats o detergent líquid; la seva fórmula hi afegeix una cullerada d'amoníac, que aquí deixem fora perquè fa malbé la llana, com veuràs més avall. Aplica-la amb el drap, no l'abocis. On queda proteïna, un netejador enzimàtic aplicat amb moderació fa la mateixa feina que el prerentat al llençol.
- Per a l'ombra, aigua oxigenada al 3 %, i només si l'etiqueta ho permet. La UGA indica unes gotes sobre la taca durant un a tres minuts i esbandit. En un matalàs, l'esbandit és a tocs amb un drap humit. L'aigua oxigenada és un blanquejador: prova-la abans en una cantonada que no es vegi, no la facis servir en cotins de color i respecta el que digui el fabricant. Tempur-Pedic, per exemple, prohibeix a les fundes dels seus matalassos els productes amb clor i els llevataques agressius.
- Treu tota l'aigua que puguis. Tempur-Pedic ho descriu bé: pressionar amb tovalloles seques sobre la zona fins que deixin de sortir humides. És el pas que més compta.
- Asseca-ho del tot abans de vestir el llit. Un ventilador sobre la zona, la finestra oberta i l'habitació fora de venda fins que el matalàs estigui sec al tacte també per dins. Un protector i uns llençols a sobre d'un matalàs humit tanquen la humitat just on la floridura la necessita.
Si el matalàs té funda amb cremallera, que és diferent d'un protector perquè embolcalla el matalàs sencer, mira l'etiqueta: moltes es poden treure i rentar. Tempur-Pedic indica aigua freda, detergent suau, sense lleixiu i assecat a l'aire per a les seves.
El que no has de fer
- Aigua calenta o vapor. Fixen la proteïna i porten humitat fins al nucli. Netejar amb vapor un matalàs amb sang fresca és exactament l'error.
- Xopar. El fabricant de la viscoelàstica Tempur ho escriu tal qual: el seu material no s'ha de mullar mai.
- Lleixiu. Ni al protector ni al matalàs. I no barregis mai lleixiu amb amoníac, que la UGA proposa en algunes fórmules per a entapissats: junts alliberen cloramines, un gas tòxic.
- Amoníac sobre llana o seda. Hi ha cotins amb llana a l'encoixinat. La UGA adverteix que l'amoníac malmet la llana i la seda.
- Fregar amb un raspall dur. Aixeca el cotí i eixampla el cercle.
Quan el matalàs ja no torna a un llit
Siguem clars amb el que es pot aconseguir. Una taca tractada a temps gairebé sempre surt del cotí, o queda com una ombra molt tènue. El que hagi arribat a l'interior no es pot esbandir. Per a un hospital, la guia del CDC no deixa marge: un matalàs amb taques visibles se substitueix. Un allotjament no està obligat a aquest criteri, però sí que s'ha de fer dues preguntes. Si un hoste aixequés el llençol, veuria una taca? I si aquest matalàs té garantia, encara la té?
La segona pregunta té resposta escrita. La garantia de deu anys dels matalassos Tempur-Pedic exclou expressament les taques i els danys per líquids, inclosos els fluids corporals, i el fabricant es reserva anul·lar-la si troba el matalàs en condicions insalubres. És una clàusula habitual al sector, i convé llegir la dels teus matalassos abans que calgui.
El protector és la peça que fa innecessari tot l'anterior
Tot aquest protocol existeix perquè el matalàs no es renta. El protector sí, i aquesta és tota la seva raó de ser. Tres coses decideixen si compleix:
- Que sigui impermeable de debò. Un cobrematalàs encoixinat sense membrana protegeix del frec i de la brutícia, però deixa passar un líquid. El que atura la sang és la membrana: de poliuretà, que és impermeable i transpirable i no es nota en dormir, o de PVC, igual d'impermeable però menys transpirable.
- Que tingui recanvi. Si el protector tacat va a la bugaderia i no n'hi ha cap altre, el llit queda fora de servei o, pitjor, es vesteix sense protector. Per això es compta a 1,25 PAR, un per llit i un de reserva per cada quatre, com explica la guia del PAR.
- Que es revisi. Un protector amb la membrana foradada és un llençol més. Mira'l a contrallum a cada rentat, i retira'l al primer porus. Els senyals de retirada de la resta del tèxtil són a la guia de renovació.
Si en busques un amb membrana de poliuretà, el nostre protector de matalàs impermeable és un exemple de la fitxa que convé demanar: composició del ris, tipus de membrana, ajust i mides per matalàs. I per al que va a la rentadora després d'una nit així, la guia de rentat té les temperatures i la química de cada peça.