Compres un llençol de baix de 90 × 200 per a un matalàs de 90 × 200. Encaixa perfecte el primer mes. Al cap d'una temporada de rentats industrials, el mateix llençol ja no abraça la cantonada dels peus i l'equip de pisos comença a estirar-lo cada matí. No l'han canviat de llit: ha encongit. Aquesta guia explica quant és normal que encongeixi un teixit, què fan de debò el sanforitzat i el mercerizat, i quin número cal demanar al proveïdor perquè el llençol continuï ajustant d'aquí a dos anys.
Per què encongeix un llençol
Un teixit surt del procés de fabricació amb tensions: el fil s'ha estirat en filar-se i en teixir-se, i la tela s'ha mantingut tensa als acabats. L'aigua calenta i el moviment relaxen aquestes tensions, i el teixit torna cap a la seva dimensió natural. Això és l'encongiment, i no és un defecte: és el teixit deixant anar el que li havien estirat.
El que canvia en hostaleria és la intensitat del procés. Un rentat domèstic són 30 o 40 °C i un centrifugat moderat. Un cicle industrial d'hostaleria és una altra cosa, i està escrit als plecs dels hospitals: per garantir la termodesinfecció s'aplica l'escala de Demière, «de 10 a 14 minuts a 90-95 graus, o de 16 a 24 minuts a 85 graus». Després ve l'assecat, i després la calandra, on el manual de roba hospitalària de l'INGESA indica col·locar la roba «a 160-180 graus C, com a mínim, durant 15-20 s», havent de quedar «ben seca».
Aquest mateix manual hi afegeix un advertiment que explica molts encongiments irregulars: la roba no ha de patir canvis bruscos de temperatura, superiors a més menys 20 ºC, i convé vigilar les rampes «tant en l'escalfament com en el refredament». Una peça que passa de 90 °C a aigua freda encongeix més i pitjor que una altra tractada amb rampes suaus.
Sanforitzat i mercerizat: què són, i què no et garanteixen
Són les dues paraules que més apareixen a les fitxes quan es parla d'encongiment, i convé saber què hi ha darrere de cadascuna.
Sanforitzat és un preencongit mecànic. El nom ve de Sanford L. Cluett, que el 1931 va patentar als Estats Units un procés d'acabat de teixits (patent US 1.861.423, «Cloth-finishing»); la família de patents que el recull es classifica avui com a encongiment per compressió, definit com la contracció del teixit produïda «per pressió exercida en direccions paral·leles a la seva superfície». Dit simple: a fàbrica es comprimeix el teixit al llarg perquè cedeixi el que cediria al primer rentat, de manera que quan el rentis tu ja no li quedi tant per encongir.
Mercerizat és un tractament químic de la fibra, amb sosa càustica o amb amoníac líquid. Un estudi publicat el 2022 a Materials va analitzar l'efecte de combinar mercerizats abans i després del tenyit sobre l'estructura del cotó, i en va mesurar la influència en la brillantor, en el comportament al tenyit, en la resistència a la tracció i en la rigidesa del teixit. És a dir: el mercerizat actua sobre la brillantor, el tint i la resistència, mentre que el preencongit l'aporta el sanforitzat. En una fitxa de qualitat hi apareixen tots dos, perquè cadascun resol una cosa diferent.
I aquí hi ha el que importa a un comprador: cap de les dues paraules no és, per si sola, un número. «Sanforitzat» et diu que el teixit porta un preencongit; no et diu quant li queda per encongir. Una fitxa completa porta les dues coses, el procés i el percentatge, i és així com convé demanar-la.
El número que sí que serveix: estabilitat dimensional
El que cal demanar es diu estabilitat dimensional o variació dimensional, i s'expressa en percentatge, per separat en ordit i en trama, indicant com s'ha rentat la mostra.
El nostre popelín de 200 fils és un exemple de com hauria de venir: teixit sanforitzat i mercerizat, amb una variació dimensional declarada de ±3 % en ordit i en trama, tant a 40 com a 60 °C. Aquest és el format de dada que cal demanar: percentatge, en les dues direccions, i a la temperatura a la qual rentaràs de debò.
Dues referències externes més, per situar què és raonable exigir:
- L'especificació alemanya de qualitat per a roba de llit, OS 80-06:2015, recollida en un estudi publicat el 2023 a Scientific Reports, demana una variació dimensional de ±3 % en ordit i ±3 % en trama després de tres rentats, mesurada segons EN ISO 5077 amb el rentat d'EN ISO 6330 (procediment 9N per a blancs, 6N per a color), juntament amb una resistència mínima de 400 N segons EN ISO 13934-1.
- Un plec espanyol de dotació de roba hospitalària —el de l'Hospital de Poniente— exigeix al seu teixit «estabilitat dimensional 2 % després de 10 rentats», i en una altra peça del mateix document ho concreta més: «2% (després de 10 rentats a 80 ºC)».
Fixa't en què distingeix les dues: la primera mesura tres rentats de laboratori amb un procediment domèstic normalitzat; la segona, deu rentats a 80 °C, que és el teu món. Per això convé preguntar les dues coses. I recorda que ISO 6330 és, per definició, un procediment de rentat domèstic per a assaig de tèxtils: una dada excel·lent per comparar teixits entre si, però no una promesa sobre què farà el teu túnel industrial.
Dels percentatges als centímetres
El percentatge s'entén millor traduït al llit. Sobre un llençol de baix confeccionat per a un matalàs de 200 cm de llarg:
| Variació dimensional | Pèrdua en 200 cm | Pèrdua en 90 cm d'ample |
|---|---|---|
| 1 % | 2 cm | 0,9 cm |
| 2 % | 4 cm | 1,8 cm |
| 3 % | 6 cm | 2,7 cm |
| 5 % | 10 cm | 4,5 cm |
Sis centímetres de llarg en un llençol de baix són exactament la diferència entre una cantonada que abraça el matalàs i una que se'n surt cada vegada que l'hoste es gira. I com que l'elàstic perimetral dissimula el defecte al principi, el problema es detecta tard, quan ja s'ha comprat un lot sencer.
Com es compra perquè continuï ajustant
- Comprova que l'encongiment està previst a la confecció. Un llençol de baix professional es talla amb marge per al que encongirà; per això un llençol de catàleg per a matalàs de 90 × 200 val igual per a un de 190. Pregunta si aquest marge hi és contemplat o si et venen la mida nominal.
- Mesura l'alçada del matalàs abans de demanar. El nostre llençol de baix està confeccionat per a matalassos de fins a 24 cm (±1). Un matalàs de 30 cm no és un problema d'encongiment: és una altra confecció.
- Demana la variació dimensional per escrit, en ordit i trama, amb el procediment de rentat i el nombre de cicles. Si el proveïdor només respon «sanforitzat», la casella continua buida.
- Pregunta pel comportament a la teva temperatura real. Si la teva bugaderia treballa a 80-90 °C, una dada de tres rentats a 40 °C no et serveix per decidir.
- Vigila l'assecat i les rampes. El sobreassecat i els salts bruscos de temperatura encongeixen més que el rentat mateix; és la part del problema que és al teu procés, no al teixit.
- Guarda una peça nova sense rentar i mesura-la. Quan dubtis, mesura'n una en servei i compara: tindràs el teu propi percentatge real, que val més que qualsevol fitxa.
Si ja t'ha passat
Un llençol de baix que ha encongit no es recupera: el teixit ha tornat a la seva dimensió natural i no hi ha rentat que ho desfaci. El que sí que pots fer és reubicar aquestes peces en llits de matalàs més baix, on l'elàstic encara arriba, i ajustar la propera compra amb la dada apresa. Si l'encongiment és molt superior al que diu la fitxa, aleshores sí que hi ha una reclamació: per això convé tenir la fitxa i la peça de referència.
Per entendre d'on surten aquests acabats i en quina fase s'apliquen, la guia de com es fabrica el tèxtil d'hostaleria recorre el procés complet. I si el que necessites és encertar la mida des del principi, la guia de mides per tipus de llit té les equivalències de confecció.