Abans de res, l'advertiment que fa útil la resta: en matèria d'allotjaments i centres residencials, bona part del que és exigible ho fixa cada comunitat autònoma, i canvia d'una a l'altra. Aquesta guia cobreix el que és comú a tot Espanya i a la Unió Europea, amb la norma citada perquè puguis comprovar-ho, i assenyala on has de mirar la teva pròpia normativa autonòmica. Si algú et ven «compliment normatiu» sense preguntar-te on és el teu establiment, desconfia.
Etiquetatge: obliga qui el posa al mercat, no qui l'usa
La norma és el Reglament (UE) 1007/2011, sobre denominacions de fibres tèxtils i etiquetatge. El seu article 14.1 diu que «els productes tèxtils s'etiquetaran o marcaran amb la indicació de la seva composició en fibres sempre que es comercialitzin», i que aquest etiquetatge serà «durador, llegible, visible i accessible amb facilitat».
La part que gairebé ningú cita és l'article 14.2: «Les etiquetes o marcatges podran substituir-se o completar-se per documents comercials que acompanyin aquests productes, quan se subministrin als agents econòmics de la cadena de subministrament». En una compra entre empreses, la composició pot viatjar a l'albarà o la factura en comptes d'una etiqueta cosida.
Dues conseqüències pràctiques. La primera: l'obligació recau sobre qui comercialitza el producte, no sobre l'hotel o la residència que l'usa; res del Reglament no t'obliga a mantenir les etiquetes cosides a la roba en servei. La segona: si compres B2B, guarda el document comercial amb la composició, perquè és la teva prova de què vas comprar. El Reglament abasta també peces que molta gent no considera «tèxtil»: el seu article 2 inclou «els revestiments de matalassos» quan almenys el 80 % del seu pes sigui tèxtil.
Foc: què demana de debò el Codi Tècnic
Aquí hi ha el malentès més car del sector. El Document Bàsic SI del Codi Tècnic de l'Edificació, a la secció SI 1, apartat 4, fixa condicions de reacció al foc, i el punt que esmenta tèxtils es refereix a elements decoratius i de mobiliari en establiments de pública concurrència. El que anomena és concret:
- Butaques i seients fixos entapissats que formin part del projecte «en cinemes, teatres, auditoris, sales d'actes, etc.», que han de passar els assajos de les normes UNE-EN 1021-1 (font d'ignició: cigarreta en combustió) i UNE-EN 1021-2 (flama equivalent a un llumí).
- Elements tèxtils suspesos, «com ara telons, cortines, cortinatges, etc.», que han de ser «Classe 1 conforme a la norma UNE-EN 13773:2003».
El que aquest apartat no anomena és igual d'important: no hi apareixen els llençols, ni les tovalloles, ni les fundes nòrdiques. Dit d'una altra manera, el Codi Tècnic no imposa cap classe de reacció al foc a la roba de llit d'una habitació. Si la teva instal·lació té sala d'actes, sala de banquets o teatre, allà sí que tens cortinatges i butaques amb requisit.
«M1» i les classes europees: dos llenguatges que conviuen
En tèxtil tècnic veuràs dues maneres d'expressar la reacció al foc. D'una banda, les classes «M» (M0 a M3), que provenen de la norma espanyola UNE 23727:1990, «Assaigs de reacció al foc dels materials de construcció», que el catàleg d'UNE continua llistant com a vigent; és la referència amb què s'assagen i es declaren molts tèxtils tècnics a Espanya, i per això apareix en tantes fitxes. De l'altra, el sistema europeu d'euroclasses, que és el que fa servir el Codi Tècnic per als productes de construcció, i que per als tèxtils suspesos remet a una norma pròpia: Classe 1 d'UNE-EN 13773.
Per a un comprador, la conseqüència pràctica no és triar bàndol, sinó saber en quin llenguatge et demanaran l'acreditació, perquè depèn de l'ús de l'edifici i de la normativa autonòmica que t'apliqui. I el que no canvia en cap cas és quin document val: l'informe d'assaig, amb el seu laboratori, la seva norma i la seva data. Pregunta quin t'exigeixen a tu abans de comprar, i guarda l'informe que correspongui.
El certificat de foc té data, i a l'obra caduca
És el detall que més problemes evita. El Reial Decret 842/2013 estableix que els assajos i classificacions els facin «laboratoris acreditats per una entitat oficialment reconeguda conforme al que disposa el Reglament de la infraestructura per a la qualitat i la seguretat industrial, aprovat pel Reial Decret 2200/1995», i, per als elements i productes de construcció sense marcatge CE, fixa una caducitat d'ús: el seu subministrament i recepció a l'obra «no podran tenir lloc més de cinc anys després de la data dels informes d'assaig, quan es refereixin a la reacció al foc, ni més de deu anys» quan es refereixin a resistència al foc.
El Codi Tècnic ho repeteix per als productes sense marcatge CE que se subministren a una obra: els certificats d'assaig i classificació «hauran de tenir una antiguitat menor de 5 anys quan es refereixin a reacció al foc i menor de 10 anys quan es refereixin a resistència al foc».
Així que la pregunta correcta a un proveïdor no és «això és ignífug?», sinó: quin laboratori acreditat va emetre l'informe, amb quina norma i en quina data? Aquesta caducitat de cinc anys és per a la recepció a l'obra; per a una cortina o una tapisseria que compres per a un local ja obert, cap de les dues normes no en fixa cap, però un informe antic pot no correspondre ja al teixit que et serveixen.
Piscines, spas i gimnasos: la dada que sorprèn
El Reial Decret 742/2013, que estableix els criteris tecnicosanitaris de les piscines, és la norma que tothom cita en aquest terreny. L'hem revisat sencer: no conté ni una sola menció a tovalloles, a tèxtil, a llenceria ni a barnussos. El que sí que exigeix són controls i registres de l'aigua i de l'aire: el seu article 4 obliga el titular a «registrar les dades relatives a l'autocontrol i situacions d'incidències i incompliment, amb les mesures correctores adoptades».
Conclusió honesta: no hi ha cap norma nacional de piscines que t'obligui a un gramatge, a un color o a una freqüència de canvi de tovalloles. El que et pot demanar un inspector allà són els teus registres d'autocontrol, no les teves fitxes tècniques d'arrissat.
Allotjaments i residències: aquí mana la teva comunitat
És la part que no podem resoldre per tu, i preferim dir-ho a inventar-ho. Les condicions dels establiments turístics i dels centres residencials estan regulades per decrets autonòmics, i varien: hi ha comunitats que fixen freqüències mínimes de canvi de llençols i tovalloles per categoria, i d'altres que només exigeixen que hi hagi servei de bugaderia. Dos exemples del que et pots trobar, perquè sàpigues què buscar: hi ha comunitats el decret d'ordenació hotelera de les quals fixa freqüències mínimes de canvi de llençols i tovalloles per categoria —Galícia és el cas més detallat que coneixem— i hi ha normativa de centres residencials que exigeix roba de llit que no sigui d'ignició fàcil, com passa a Castella-la Manxa, el Decret 2/2022 de la qual diu que «la roba de llit ha de ser no immediatament inflamable». No reproduïm aquí l'articulat de cada comunitat, així que confirma-ho al teu: busca el decret d'ordenació de la teva comunitat, o pregunta a l'organisme de turisme o de serveis socials que et correspongui.
Per al cas concret de residències de gent gran, vam reunir el que sí que vam poder comprovar en aquesta guia específica, que insisteix en el mateix punt: la normativa depèn de la teva comunitat autònoma.
Què et pot demanar una inspecció, i d'on surt
| Document | D'on ve | Abast |
|---|---|---|
| Composició en fibres: etiqueta, o document comercial en compra entre empreses | Reglament (UE) 1007/2011, arts. 14.1 i 14.2 | Tota la UE |
| Informe de classificació de reacció al foc, de laboratori acreditat (amb menys de 5 anys si el producte es rep a l'obra) | RD 842/2013 i CTE DB-SI | Espanya |
| Classe 1 (UNE-EN 13773) en cortines i telons; assajos UNE-EN 1021-1 i -2 en butaques fixes entapissades | CTE DB-SI, SI 1, apartat 4 | Espanya, pública concurrència |
| Registres d'autocontrol de l'aigua | RD 742/2013, art. 4 | Espanya, piscines |
| Freqüències de canvi de llenceria i dotacions | Decret de la teva comunitat autònoma | Variable |
Com demanar-ho al proveïdor per no haver de buscar-ho després
- Composició exacta a l'albarà o la factura, no només al web. És vàlid en B2B i et serveix com a prova.
- Informe de classificació amb laboratori, norma i data, quan compris cortines, telons o entapissats per a zones de pública concurrència.
- Fitxa de rentat amb temperatura màxima i admissió de lleixiu, que és el que et demanarà la teva bugaderia encara que no t'ho demani cap inspector.
- Res de sigles soltes. «Ignífug», «M1» o «apte hostaleria» sense informe al darrere no acrediten res.
Amb això arxivat, una inspecció deixa de ser un ensurt i passa a ser una carpeta. I si la teva comunitat exigeix alguna cosa més, ho sabràs abans de comprar, que és quan encara es pot triar.