Una botiga de roba o de tèxtil a peu de carrer es decideix en tres números que gairebé ningú calcula abans de signar el local: quanta gent hi passa per davant, quantes vegades a l'any vendràs l'estoc que tens a la botiga i quin percentatge de la venda s'endú el lloguer. Aquesta guia va del muntatge real, des del local fins al primer inventari, per a qui obre amb capital ajustat i vol que la botiga continuï oberta el segon hivern.
El local: hi passa gent o no hi passa gent
Una botiga física viu del trànsit. Abans de negociar un lloguer, compta: posa't a la vorera un dimarts al matí i un dissabte a la tarda i apunta quanta gent passa en mitja hora i de quin perfil. Un local de lloguer baix en un carrer buit és el més car que existeix, perquè la publicitat que necessites perquè algú hi arribi costa més que la diferència de lloguer.
- Regla del lloguer. El lloguer més les despeses del local no haurien de superar el 10 o 12 % de la venda prevista. Si per complir-ho necessites vendre una xifra que no veus a les botigues veïnes, el local és massa car per a tu.
- Aparador i fons. Per a roba i tèxtil importa més el metre d'aparador que el metre quadrat de fons. Un local estret amb bon aparador ven més que un de gran amb la porta a un costat.
- Magatzem. Necessites entre un 20 i un 30 % de la superfície per a magatzem i emprovadors. El tèxtil ocupa, i l'estoc que no cap a la botiga es ven pitjor.
Llicències i altes que sí que calen
- Llicència d'activitat o declaració responsable a l'ajuntament, segons el municipi i la superfície. El comerç tèxtil és activitat innòcua gairebé a tot arreu, cosa que agilitza el tràmit, però el local ha de complir accessibilitat, ventilació i sortida.
- Alta censal a Hisenda amb l'epígraf de comerç al detall de peces de vestir o de tèxtil per a la llar, i alta a la Seguretat Social com a autònom o de la societat.
- Fulls de reclamació i cartell visible, obligatoris en comerç minorista, i política de devolucions escrita: en botiga física no hi ha obligació legal d'admetre devolucions d'articles sense defecte, així que el que decideixis ha de ser al tiquet i a la vista.
- Etiquetatge. Tota peça i tot article tèxtil ha de portar la composició de fibres i, en peces de vestir, la talla i les instruccions de conservació. Si vens teixit tallat per metres, la composició va a la factura.
L'estoc inicial: menys del que creus, més ben triat
La primera comanda és on s'enfonsa el capital. Dues regles que serveixen per a roba i per a tèxtil de la llar:
- Compra per a quatre a sis setmanes de venda, no per a la temporada. Sense dades de la teva pròpia botiga, qualsevol comanda més llarga és una aposta. Reposa cada dues o tres setmanes amb el que rota.
- Profunditat en poques referències. Deu referències amb totes les talles o mides venen més que cinquanta amb una unitat de cada. En tèxtil de la llar això vol dir totes les mides de llit d'un mateix llençol i les tres mides de tovallola del mateix model, no quinze tovalloles diferents d'una mida.
Pregunta a cada proveïdor pels mínims i pels packs abans de decidir l'assortiment. Un proveïdor que exigeix un import mínim alt t'obliga a comprar temporada; un que serveix packs complets sense import mínim, amb lliurament en pocs dies, et deixa reposar per setmanes. En tèxtil de la llar els packs solen ser de 6, 10 o 12 unitats per mida; en roba, per corba de talles.
El compte de la botiga
Fes aquest compte amb les teves xifres abans de la primera compra.
- Marge. En roba el preu de venda sol ser entre 2,2 i 2,5 vegades el cost sense IVA; en tèxtil de la llar, entre 1,8 i 2,2. D'aquí surt el marge brut, que ha de pagar lloguer, sous, llum, TPV i les rebaixes.
- Rotació. Divideix la venda anual a preu de cost entre l'estoc mitjà a preu de cost. Una botiga de roba sana rota l'estoc tres o quatre vegades a l'any; per sota de dues, tens diners adormits en penjadors.
- Rebaixes i saldos. Compta que entre un 20 i un 30 % de la roba de temporada es vendrà rebaixada. El marge mitjà de la temporada es calcula amb aquest descompte a dins, no amb el preu d'etiqueta.
- Personal. Una botiga oberta sis dies necessita més d'una persona. Si hi seràs tu sola, tanca un dia i posa-ho a la porta; la botiga que «obre quan pot» perd clientela en un mes.
Roba i tèxtil de la llar: dos ritmes diferents
Si barreges tots dos, entén que es compren de manera diferent. La roba va per temporades: es compra als salons o al representant sis mesos abans que arribi a la botiga, i el que no es ven en la seva temporada perd valor. El tèxtil de la llar (llençols, tovalloles, mantelería) no té temporada: es reposa segons es ven, dura anys en estoc i admet el model de packs per mida. Moltes botigues de roba de barri sobreviuen l'hivern gràcies al tèxtil de la llar, que no passa de moda i porta el client que no compra roba.
Si a més talles teixit per metres, és un servei que fidelitza la modista i el tapisser del barri; exigeix rotllos, una taula de tall i saber explicar la diferència entre popelín, sarja i setí. Aquesta guia de teixits resumeix el que cal saber per assessorar sense equivocar-se.
El muntatge que no es veu
- TPV amb control d'estoc. Des del primer dia, encara que tinguis dues-centes referències. Sense saber què vens per talla i per mida, la segona compra és tan a cegues com la primera.
- Pagament amb targeta. Comissions entre el 0,5 i l'1,5 %; el cost de no acceptar targeta és molt més gran.
- Il·luminació. És la despesa de muntatge amb millor retorn. La roba i el tèxtil es venen pel que es veu i es toca.
- Emprovadors. Amplis, amb mirall i llum. Un emprovador incòmode retorna la peça al penjador.
Com portar el primer client sense pressupost
- Fitxa de Google i xarxes locals amb fotos reals de l'interior i horari exacte. És on el barri mira abans de baixar.
- Els negocis del costat. Perruqueries, gimnasos, allotjaments turístics del barri. Un apartament turístic necessita llençols i tovalloles cada temporada i prefereix comprar-los a algú que li pot reposar una funda demà.
- Arranjaments i encàrrecs. Vores, mides especials, llençols per a un llit que no és estàndard. És el que la gran cadena no fa i per què tornen.
El que tanca botigues el primer any
No sol ser la manca de vendes, sinó l'estoc: massa, mal triat i comprat de cop, en un local el lloguer del qual exigia vendre el doble. Compra curt, mesura amb el TPV, reposa el que rota i tria el local per la gent que hi passa. La resta, l'aparador, l'estil, el tracte, és el que fa que tornin, i això sí que ho controles tu.